L’entorn natural

Casa de colònies - Castell de l'Areny
Casa de colònies - Castell de l'Areny
Casa de colònies - Castell de l'Areny
Casa de colònies - Castell de l'Areny
Casa de colònies - Castell de l'Areny
Casa de colònies - Castell de l'Areny
Casa de colònies - Castell de l'Areny

L’entorn natural de Castell de l’Areny és potser el principal atractiu d’aquesta casa de colònies. Gaudir del paisatge i descobrir la vida que aquí aflora és un plaer i fins i tot un deure.

Espai d’Interès Natural
La serra de Catllaràs constitueix una veritable talaia entre els Pirineus i els límits nord-orientals de la Depressió Central. A redós del Pedraforca, el Cadí, la Tosa d’Alp i el Puigllançada, aquest interessantíssim espai natural acumula petits tresors, fruit d’una singular orografia. Castell de l’Areny s’assenta al peu d’aquesta zona que configura l’Espai d’Interès Natural del Catllaràs.

L’aïllament, el relleu accidentat, la notable amplitud altitudinal i el fet d’estar situada entre els sistemes muntanyosos pirinencs i els mediterranis accentuen la riquesa paisatgística i biològica d’aquesta serra pre-pirinenca. Un espai força desconegut i interessant per ser un nucli de vegetació i fauna d’alta muntanya.

És de substrat calcari i supera els 1700 m d’altitud en set cims de relleu suau. En els contraforts de menor altitud destaquen diverses crestes i cingles: el Roc de la Lluna i la Roca Forcada, els cingles de Fulleracs i de la Morrera, el cim de Sobrepuig, les agulles de les Espades i les crestes del Joc de la Pilota.

Flora i fauna del Catllaràs
La vegetació és formada per extensions importants de pinedes de pi roig, que ocupen sobretot els vessants obacs. A partir dels 1700 m hi apareixen claps de pineda de pi negre, de les més meridionals del país. I malgrat que en aquest espai les muntanyes no assoleixen una altitud considerable, també s’hi desenvolupen alguns prats i rasos culminals de caràcter subalpí.

També destaca la fageda amb boix, per exemple, a les fondalades ombrívoles del Pedró de Catllaràs i del Puig Lluent. La roureda de roure martinenc creix a les parts més enfilades de les carenes solanes, sobretot a la vessant sud de la serra de Banyadors. Per sota de la roureda es troben alguns alzinars.

Cal ressaltar-hi la presència de la flor de neu, la planta més emblemàtica de l’alta muntanya, una espècie protegida, molt rara al nostre país. Creix als prats calcícoles subalpins i entre juliol i setembre treu les seves inconfusibles flors blanques envoltades d’unes bràctees lanceolades d’aspecte vellutat.

Aquesta serra és un reducte meridional del gall fer, ocell típic de les pinedes pirinenques. També hi cria la becada, i diversos rapinyaires ho fan en alguns boscos i penyals. La marta i altres mamífers carnívors són comuns al Catllaràs, el senglar hi és molt abundant. També cal esmentar la presència del cérvol, que s’hi ha anat expandint progressivament els darrers anys.

El relleu de Castell de l’Areny
Centrats al poble i mirant cap al nord-est, tenim al davant els Roquets, carena pedregosa que té la continuació a l’altra banda del poble, al Mirador de la Creu. En aquesta direcció (NE), ens queda Sant Jaume de Frontanyà.

Al nord-oest, és a dir l’esquerra, els Rocs de Castell, en els quals s’ha trobat una cova de més d’un quilòmetre de llarg amb baixada vertical, feta de conglomerats. Aquesta formació queda tallada per l’Escalell, que vol dir lloc de pas (i ens porta a la vall de la Clusa, amagada rere els Rocs de Castell). A l’altra banda de l’Escalell, el pic encinglerat que sobresurt s’anomena el Roig. Segons diuen, «Si el Roig porta barret, no tinguis por de patir set». Vol dir que si la muntanya està tapada per les bromes, quasi segur que plourà. I no falla gaire.

Al sud-est, és a dir a la dreta, tenim els Castellons, que segurament reben aquest nom per la seva forma. Abans hi havia camps de conreu. La roca del Quer, que cau per aquesta banda, és una roca que surt cap enfora del mig d’una muntanya i dóna la sensació d’estar penjada del cel. En aquesta direcció (SE), ens queda Borredà.

Al sud-oest, a la nostra esquena, ens queda la riera de Castell, que acompanya la carretera de Vilada a Castell. Aquesta riera baixa de Sant Romà de la Clusa, on rep el nom de riera de la Clusa, i desemboca al pantà de la Baells.

Les fonts
La font de Castell és al camp de futbol. Sota la muntanya de la Creu hi ha la font de la Moscareta — que vol dir molsa —. Quan plou, formen torrents.

Anuncis